Informació per membres de mesa
El dia de les eleccions
El president o la presidenta, els vocals i els suplents es reuneixen a les 8.00 h al lloc fixat per a la votació.
Si el president o presidenta no hi han acudit, els substitueixen el seu primer suplent. En cas de fallar també aquest, el substitueix el segon suplent, i si aquest tampoc no hi ha acudit, pren possessió com a president o presidenta el primer vocal, o el segon vocal, per aquest ordre. De la mateixa manera, els vocals que no hi han acudit o que prenen possessió com a president o presidenta, són substituïts pels seus suplents.
No es pot constituir la mesa sense la presència d’un president o presidenta i dos vocals. En cas que no es pugui constituir la mesa, s’ha d’estendre una declaració dels fets i s’ha d’enviar per correu certificat a la Junta Electoral de Zona, a la qual ja abans s’ha d’haver comunicat aquesta circumstància telegràficament o telefònicament.
La Junta, en aquest cas, designa lliurement les persones que han de constituir la mesa electoral, i fins i tot pot ordenar que en formi part algun dels electors que hi hagi al local.
Si, malgrat el que s’ha indicat, no es pot constituir la mesa una hora després de l’establerta legalment per al començament de la votació, s’ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona, que convocarà per a una nova votació en la mesa dins dels dos dies següents.
Constituïda la mesa i aixecada la seva acta de constitució, no escau donar possessió al vocal que s’hi presenta tard per a l’acompliment de les seves funcions, i que ha estat substituït pel suplent. Una vegada constituïda la mesa electoral, els suplents que no hagin hagut d’integrar-la queden exempts de qualsevol obligació sobre això.
El president o la presidenta de la mesa electoral són l’autoritat en matèria d’ordre públic dins del local electoral; tenen autoritat exclusiva per conservar l’ordre, assegurar la llibertat dels electors i mantenir l’observança de la llei.
A aquests efectes les forces de policia destinades a protegir els locals electorals han de prestar a la presidència de la mesa, dins i fora dels locals, l’auxili que requereixi.
Ni als locals electorals ni als seus voltants, s’hi pot fer propaganda electoral de cap tipus. Quant a això, la presidència de la mesa ha de prendre les mesures que consideri convenients.
Desenvolupament de la votació
Es pot tancar un local electoral abans de l’hora prevista?
Sí, sempre que hagin votat tots els electors censats en la mesa.
A dins del local electoral hi pot haver cartells o propaganda electoral el dia de la votació?
No hi pot haver cartells ni propaganda electoral a dins dels locals electorals el dia de la votació.
Si n’hi ha, el president o la presidenta (o si no n’hi ha, la Junta Electoral de Zona) ha d’ordenar a la policia que els retiri.
No es considera propaganda electoral els emblemes o símbols que portin els interventors o apoderats per tal d’identificar-los.
Què cal fer si es produeix algun incident d’ordre públic?
El president o la presidenta tenen, dins del local electoral, l’autoritat exclusiva de cara al manteniment de l’ordre públic. Per a això, poden requerir la intervenció de les forces i cossos de seguretat, si és necessari.
Els incidents que sorgeixin, i el nom i els cognoms dels qui els hagin provocat, s’han de reflectir en l’acta de sessió.
Com s’identifica l’elector o l’electora davant la mesa?
La identificació es fa mitjançant:
- Document nacional d’identitat (DNI).
- Passaport (amb fotografia).
- Permís (carnet) de conduir (amb fotografia).
No importa que aquests documents estiguin caducats, però han de ser els originals, les fotocòpies no valen.
Si malgrat mostrar aquests documents, apareixen dubtes sobre la identitat de l’elector o electora, la mesa, tenint en compte els documents aportats i el testimoniatge que puguin presentar els electors presents, decidirà per majoria dels seus membres.
Què passa si l’elector o l’electora no figuren en la llista del cens?
En aquest cas, només poden votar en la mesa si presenten algun d’aquests documents:
- SENTÈNCIA JUDICIAL que reconegui el dret del votant a estar inscrit en el cens de la mesa.
- CERTIFICACIÓ CENSAL ESPECÍFICA D’ALTA, expedida per la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens electoral, que l’habiliti per fer efectiu el seu dret de vot.
Són vàlids per a la votació tant l’original de la certificació censal específica com la rebuda per fax a través de l’ajuntament respectiu.
Les certificacions censals específiques s’han de tenir en compte en la llista numerada de votants, per després computar-les degudament en les actes d’escrutini i sessió.
Com voten les persones amb discapacitat?
Els electors que no sàpiguen llegir o que per discapacitat estiguin impedits per escollir la papereta o col·locar-la a dins del sobre i per lliurar-la al president o presidenta de la mesa, es poden servir, per a aquestes operacions, d’una persona de la seva confiança.
Quan voten els membres de la mesa i els interventors?
Acabada la votació i introduïts a l’urna els sobres que continguin les paperetes de vot enviades per correu, voten els membres de la mesa i els interventors acreditats davant d’aquesta. El president o la presidenta han d’introduir els sobres a l’urna.
En la llista numerada de votants, s’hi ha d’indicar la secció i mesa electoral dels interventors que no figurin en el cens de la mesa.
Què passa si durant la jornada electoral falten sobres o paperetes?
Quan la mesa s’adoni de l’absència de paperetes d’alguna candidatura, els interventors o apoderats de la candidatura corresponent en poden subministrar.
Si no és possible, el president o la presidenta de la mesa hauran d’interrompre la votació i ho hauran de comunicar a la Junta Electoral de Zona perquè aquesta els en subministri immediatament.
La interrupció no pot durar més d’una hora, i la votació s’ha de prorrogar tant temps com hagi estat interrompuda.
Què passa si s’interromp la votació durant més d’una hora?
La regla general és que la interrupció de la votació no ha de durar més d’una hora. No obstant això, si la mesa acorda continuar la votació davant una interrupció lleument superior a una hora (amb la pròrroga consegüent durant el temps que aquesta hagi estat interrompuda), no es pot entendre com una irregularitat invalidant de l’elecció.
Ara bé, si la interrupció és substancialment superior a una hora, ha de ser la Junta Electoral de Zona la que valori si es reprèn la votació o si s’ha de suspendre.
Quan i qui suspèn la votació? Interrupció de la votació durant més d’una hora o circumstància que faci impossible l’acte de la votació
La suspensió de la votació l’ha d’ordenar la presidència de la mesa en els casos següents:
- Interrupció superior a una hora.
- Quan per qualsevol motiu sigui impossible l’acte de la votació.
És convenient que abans d’adoptar aquesta decisió, la presidència obtingui el parer de tots els membres de la mesa i, si les circumstàncies ho permeten, consulti per telèfon la Junta Electoral de Zona.
Què passa quan se suspèn la votació?
En cas de suspensió de la votació, el president o la presidenta ho han de fer constar així en un escrit raonat, que s’ha d’unir a l’expedient electoral.
Se n’ha d’enviar immediatament una còpia, en mà o per correu certificat, a la Junta Electoral de Zona, perquè aquesta comprovi la certesa i suficiència dels motius i declari o exigeixi les responsabilitats que en resultin.
En el cas de suspensió de la votació, no es tenen en compte els vots ja emesos ni se’n fa l’escrutini. El president o la presidenta ordenen immediatament la destrucció de les paperetes dipositades a l’urna, i fan constar aquest aspecte en l’escrit esmentat abans.
Suspesa la votació en una mesa electoral, la Junta Electoral de Zona ha de convocar noves eleccions en la mesa dins dels dos dies següents.
Pot votar l’elector que acrediti el seu dret mitjançant sentència i no figuri en les llistes del cens electoral?
Sí. El president o la presidenta de la mesa poden admetre el seu vot sempre que a més acrediti que el seu domicili es correspon amb la mesa on votarà.
Un elector pot ser representat per una altra persona?
Mai. L’acte de votar té caràcter personal i intransferible. En el cas d’una persona amb algun tipus de discapacitat sí que pot anar acompanyada d’una persona de la seva confiança en tot el procés, des de l’elecció de la papereta fins al lliurament del sobre de votació al president o presidenta de la mesa.
Què passa si un elector que ha votat per correu no consta que hagi sol·licitat la documentació per votar per aquest sistema?
El vot no es pot obrir ni introduir a l’urna, però s’ha de conservar per al cas de possibles reclamacions o recursos.
Es pot suspendre la votació d’un elector que va votar per correu i va morir posteriorment?
Sí, sempre que es presenti davant la mesa el certificat de defunció corresponent a fi que no sigui introduït el seu vot a l’urna.
Què cal fer en cas que els sobres amb el vot per correu arribin a la mesa en el moment en què estan votant els interventors, o posteriorment?
En aquest cas, aquests vots NO es poden computar.
Qui pot informar l’elector de la forma d’emetre el vot?
Els membres de la mesa són els únics que poden facilitar aquesta informació a l’elector que ho sol·liciti.
Hi pot haver policies a l’interior d’un local electoral?
Sí, quan hi acudeixin a petició del president o presidenta de la mesa.
Poden portar els interventors i apoderats emblemes o adhesius d’alguna coalició o partit?
Sí, sempre que es limitin únicament a recollir les sigles del partit o coalició.
Poden presentar reclamacions els interventors i apoderats?
Sí, i s’han d’incorporar a l’acta de sessió, però això no vol dir que la mesa participi d’aquesta reclamació.
La mesa ha de lliurar als apoderats, encara que no s’hagin presentat en el moment de constitució de la mesa, una còpia de l’acta d’escrutini?
Si, la mesa té l’obligació de lliurar-los de forma immediata i gratuïta una còpia de l’acta d’escrutini.
La mesa ha de lliurar als representants dels partits una còpia de la llista numerada de votants?
No, mai, perquè això podria atemptar contra els drets constitucionalment protegits dels votants.
Els mitjans de comunicació poden dur a terme activitats informatives als locals electorals?
Normalment s’han de fer des de l’exterior del local electoral, tot i que poden emetre imatges del desenvolupament de la votació a l’interior, per a la qual cosa necessiten una acreditació davant la mesa. L’enregistrament d’imatges no ha d’interferir en cap cas en el desenvolupament de la votació.
Vots vàlids, vots en blanc i vots nuls
Quan és vàlid un vot?
Els vots dipositats a l’urna amb les exigències legals poden ser vàlids o nuls.
Es considera vot vàlid:
- el vot a candidatura i
- el vot en blanc
Què és un vot en blanc?
El vot en blanc és:
- En les eleccions al Congrés dels Diputats: el sobre que no conté papereta i el vot emès a favor d’alguna candidatura retirada legalment.
- En les eleccions al Senat: el sobre que no conté papereta i les paperetes que no tenen marcat cap candidat o candidata.
Quan és nul un vot?
És nul el vot emès en un sobre diferent del model oficial o alterat; o una papereta diferent del model oficial, alterada o estripada; així com l’emès en una papereta sense sobre; i aquell en el qual no es pugui dilucidar la voluntat de l’elector (per exemple, un sobre que contingui més d’una papereta de diferents candidatures).
En el supòsit que el sobre de votació contingui més d’una papereta de la mateixa candidatura, es computa com un sol vot vàlid.
En el cas d’eleccions al Congrés dels Diputats, també són nuls: els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin modificat, afegit o ratllat els noms dels candidats o se n’hagi alterat l’ordre de col·locació, així com aquelles en les quals s’hagi produït qualsevol altre tipus d’alteració (com per exemple, en el símbol de la candidatura).
En el cas d’eleccions al Senat també són nuls els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin assenyalat més de tres noms en les circumscripcions provincials, més de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i més d’un en la resta de les circumscripcions insulars.
Es computen com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, una creu o aspa al costat d’algun dels candidats, en la mesura en què aquests no tinguin transcendència o entitat suficient per considerar que amb aquests s’hagi alterat la configuració de la papereta o s’hagi manifestat un retret d’algun dels candidats o de la formació política a què pertanyin.
Qui decideix sobre la validesa o nul·litat d’un vot?
Exclusivament la mesa electoral, formada pel president o presidenta i els vocals.
S’han de conservar els vots nuls de la mesa?
Sí, a l’efecte de reclamacions o recursos posteriors.
És vàlid el vot que conté diverses paperetes de la mateixa candidatura?
Sí, perquè resulta clara i inequívoca la voluntat de l’elector. Per contra, si les paperetes fossin d’una candidatura diferent el vot seria nul.
Són vàlids els vots emesos amb paperetes de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?
Si, les petites diferències no alteren la validesa del vot.
Són vàlids els vots emesos amb sobres de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?
Sí, sempre que no posin en risc el secret del vot.
Un vot per correu que arriba a través de correu ordinari, es considera vàlid?
No, es considera nul, ja que perquè el vot per correu sigui vàlid s’ha de trametre obligatòriament per correu certificat.
És vàlid el vot emès en un sobre bilingüe a la zona no bilingüe d’una comunitat?
Sí.
És vàlida una papereta en castellà en una comunitat bilingüe?
Sí, perquè queda clara la voluntat de l’elector.
És vàlida una papereta en la qual figura un candidat que amb posterioritat a la seva proclamació ha estat exclòs?
Sí, es considera com a vot vàlid, però referit als candidats vàlidament proclamats.