Resoleu els vostres dubtes
Sistema electoral
Com es fa l’atribució d’escons entre les candidatures?
L’atribució d’escons en funció dels resultats de l’escrutini es fa de conformitat amb aquestes regles:
- S’exclouen les candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció (vots vàlids són els vots a candidatura més els vots en blanc).
- S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les candidatures restants.
- Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció.
- Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients majors, segons un ordre decreixent.
- En les circumscripcions de Ceuta i Melilla és proclamat electe el candidat que més nombre de vots hagi obtingut.
Com es fa la designació de senadors?
L’elecció dels 208 senadors que s’elegeixen mitjançant sufragi universal, lliure igual, directe i secret es fa de la manera següent:
Els electors poden donar el seu vot a un màxim de:
- 3 candidats en les circumscripcions peninsulars.
- 2 a Gran Canaria, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla.
- 1 en les circumscripcions insulars restants.
Posteriorment, són proclamats electes aquells candidats que obtinguin un major nombre de vots fins a completar el de senadors assignats a la circumscripció.
Com és la papereta del Congrés dels Diputats?
La papereta del Congrés és de color blanc, impresa per una sola cara i hi ha d’aparèixer: denominació, sigla i símbol del partit, federació, coalició o agrupació d’electors i els noms i cognoms dels candidats i suplents.
Com és la papereta del Senat?
La papereta és de color sèpia, única per a cada circumscripció, i comuna per a tots els candidats.
Les candidatures s’ordenen en la papereta segons els resultats obtinguts en les eleccions anteriors, i els candidats, dins de cada candidatura, per l’ordre que lliurement estableixi la mateixa candidatura. L’elector pot posar la creu en el requadre que apareix al costat del candidat que prefereixi, independentment del lloc que ocupi dins de la candidatura.
Els electors poden donar el seu vot:
- A un màxim de 3 candidats en les circumscripcions provincials.
- A un màxim de 2 a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla.
- A un màxim d’1 candidat en les circumscripcions insulars restants.
Els candidats elegits per l’elector no han de pertànyer necessàriament a la mateixa formació.
La papereta, segons el nombre de candidats presentats en cada circumscripció, pot tenir diferents mides i els candidats poden anar detallats a les dues cares de la papereta (anvers i revers).
Quan es considera vàlid un vot?
Els vots poden ser vàlids o nuls.
Es considera vot vàlid:
- El vot a candidatura i
- el vot en blanc
dipositats a l’urna amb les exigències legals.
Què és un vot en blanc?
El vot en blanc és:
- En les eleccions al Congrés: el sobre que no conté papereta i el vot emès a favor d’alguna candidatura retirada legalment.
- En les eleccions al Senat: el sobre que no conté papereta i les paperetes que no tinguin marcat cap candidat o candidata.
Quan és nul un vot?
És nul el vot emès en un sobre diferent del model oficial o alterat; o una papereta diferent del model oficial, alterada o estripada; així com l’emès en una papereta sense sobre; i aquell en el qual no es pugui dilucidar la voluntat de l’elector (per exemple, un sobre que contingui més d’una papereta de diferents candidatures).
En el supòsit que el sobre de votació contingui més d’una papereta de la mateixa candidatura, es computa com un sol vot vàlid.
En el cas d’eleccions al Congrés dels Diputats, també són nuls: els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin modificat, afegit o ratllat els noms dels candidats o se n’hagi alterat l’ordre de col·locació, així com aquelles en les quals s’hagi produït qualsevol altre tipus d’alteració (com per exemple, en el símbol de la candidatura).
En el cas d’eleccions al Senat també són nuls els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin assenyalat més de tres noms en les circumscripcions provincials, més de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i més d’un en la resta de les circumscripcions insulars.
Es computen com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, creu o aspa al costat d’algun dels candidats, en la mesura en què aquests no tinguin transcendència o entitat suficient per considerar que amb aquests s’hagi alterat la configuració de la papereta o s’hagi manifestat un retret d’algun dels candidats o de la formació política a què pertanyin.