Resolga els seus dubtes

Sistema electoral

Com es fa l’atribució d’escons entre les candidatures?

L’atribució d’escons en funció dels resultats de l’escrutini es realitza d’acord amb les regles següents :

  1. S’exclouen les candidatures que no hagen obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció (vots vàlids són els vots a candidatura, més els vots en blanc).
  2. S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.
  3. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció.
  4. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors, atenent a un ordre decreixent.
  5. En les circumscripcions de Ceuta i Melilla és proclamat electe el candidat que més nombre de vots haguera obtingut.

Com es fa la designació de senadors?

L’elecció dels 208 senadors que s’elegeixen mitjançant sufragi universal, lliure igual, directe i secret es realitza de la manera següent :

Els electors poden donar el seu vot a un màxim de:

  • 3 candidats en les circumscripcions peninsulars.
  • 2 en Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla.
  • 1 en les restants circumscripcions insulars.

Posteriorment, són proclamats electes aquells candidats que obtinguen nombre més gran de vots fins a completar el de senadors assignats a la circumscripció.

Com és la papereta del Congrés dels Diputats?

La papereta del Congrés és de color blanc, impresa per una sola cara i ha d’aparèixer-hi: denominació, sigla i símbol del partit, federació, coalició o agrupació d’electors, i els noms i cognoms dels candidats i suplents.

Com és la papereta del Senat?

La papereta és de color sèpia, única per a cada circumscripció, i comuna per a tots els candidats.

Les candidatures s’ordenen en la papereta segons els resultats obtinguts en les eleccions anteriors, i els candidats, dins de cada candidatura, per l’ordre que lliurement establisca la mateixa candidatura. L’elector pot posar la creu en el requadre que apareix al costat del candidat que prefereixi, independentment del lloc que ocupi dins de la candidatura

Els electors poden donar el seu vot:

  • A un màxim de 3 candidats en les circumscripcions provincials.
  • A un màxim de 2 en Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla.
  • A un màxim d’1 candidat en les restants circumscripcions insulars.

Els candidats elegits per l’elector necessàriament no han de pertànyer a la mateixa formació.

La papereta, segons el nombre de candidats presentats en cada circumscripció, pot tindre diferents grandàries i els candidats podran anar relacionats en ambdues cares de la papereta (anvers i revers)

Quan un vot es considera vàlid?

Els vots poden ser vàlids o nuls.

Es considera vot vàlid:

  • el vot a candidatura, i
  • el vot en blanc

depositats en l’urna amb les exigències legals.

Què és un vot en blanc?

El vot en blanc és:

  • En les eleccions al Congrés: el sobre que no conté papereta i el vot emès a favor d’alguna candidatura legalment retirada.
  • En les eleccions al Senat: el sobre que no conté papereta i les paperetes que no tinguen marcat cap candidat o candidata.

Quan un vot és nul?

És nul el vot emès en sobre diferent del model oficial o alterat; o papereta diferent del model oficial, alterada, trencada o esgarrada; així com l’emès en papereta sense sobre; i aquell en què no puga dilucidar-se la voluntat de l’elector (per exemple, sobre que continga més d’una papereta de distintes candidatures).

En el cas que el sobre de votació continga més d’una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

En el cas d’eleccions al Congrés dels Diputats, seran també nuls: els vots emesos en paperetes en què s’haguera modificat, afegit o ratllat noms dels candidats o alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles en què s’haguera produït qualsevol altre tipus d’alteració (com per exemple, en el símbol de la candidatura).

En el cas d’eleccions al Senat seran també nuls els vots emesos en paperetes en què s’hagueren assenyalat més de tres noms en les circumscripcions provincials, més de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i més d’un en la resta de les circumscripcions insulars.

Seran computats com a vàlids aquells vots emesos en paperetes que continguen un senyal, creu o aspa al costat d’algun dels candidats, en la mesura que aquests no tinguen prou transcendència o entitat per a considerar que, amb ells, s’haja alterat la configuració de la papereta o s’haja manifestat retret d’algun dels candidats o de la formació política a què pertanguen.