1. Actue amb naturalitat i respecte.
Les persones amb discapacitat són autònomes i independents i s’han de tractar d’esta manera.
No s’ha de pressuposar que una persona, pel sol fet de tindre una discapacitat, necessita ajuda. Si l’entorn és accessible, les persones amb discapacitat se solen manejar sense dificultat.
Guie’s en tot cas pel sentit comú i pel principi d’igualtat i no discriminació.
2. Pregunte abans d’ajudar.
Pregunte si es necessària la seua ajuda només si l’elector o electora amb discapacitat semblen necessitar-la. I si la persona l’accepta, abans d’actuar, pregunte-li de quina manera concreta pot ajudar-la.
Dirigisca’s directament a la persona amb discapacitat, no al seu acompanyant (per exemple, una persona de la seua confiança, un intèrpret de llengua de signes etc.), en el seu cas.
3. Utilitze el sentit comú.
Per exemple, partisca de la idea que una persona en cadira de rodes és una persona asseguda, i davant d’una persona asseguda el que és habitual és acatxar-se per a estar a la seua altura, o seure en una cadira al davant.
Si davant una incidència concreta plantejada per una persona amb discapacitat no sap com actuar, contacte amb el Responsable de l’Administració del local electoral o amb la Junta Electoral de Zona.
Si es forma una cua a l’hora de votar, es recomana que les persones amb discapacitat tinguen preferència per a emetre el seu vot.
Els gossos-guia, i els gossos d’assistència per a persones amb discapacitat, seran sempre admesos, no podran ser separats de la persona que els necessita i no seran molestats, ni distrets.
4. Siga prudent amb el contacte físic.
Algunes persones amb discapacitat depenen dels seus braços per a mantindre l’equilibri. Agafar-les del braç, fins i tot si la seua intenció és ajudar, podria fer-los perdre l’equilibri, o espantar-les, perquè no esperaven eixe contacte.
Evite tocar les cadires de rodes o, en el seu cas, el bastó: les persones amb discapacitat consideren que aquests elements són part del seu espai personal.
5. Accés al local electoral i l’itinerari fins a la Mesa electoral: acompanyament i informació.
A petició dels electors i les electores amb discapacitat, només quan ho sol·liciten, en l’entrada al local electoral, el representant de l’Administració o les Forces i Cossos de Seguretat podran acompanyar-los en l’itinerari fins a la Mesa electoral corresponent, sense espentar o tocar, en el seu cas, la cadira de rodes, llevat que la persona amb discapacitat el sol·licite.
Si es tracta d’una persona amb discapacitat visual, se li pot oferir que se subjecte al nostre braç. En aquest cas, adaptarem el nostre pas al de la persona amb discapacitat visual i tindrem en compte les característiques del medi pel qual ens desplacem, perquè camine còmodament.
Per a atendre les eventuals demandes d’informació, i orientació, plantejades per les persones amb discapacitat, tant sobre l’accés al local electoral com sobre el desplaçament per l’interior del local electoral per a arribar fins a la mesa electoral, s’han de tindre en compte les pautes especificades en el següent apartat.
6. Pautes per a facilitar la comunicació: comunique’s amb claredat.
En relació amb les persones sordes, o amb discapacitat auditiva, és recomanable: parlar de front, no moure el cap; evitar parlar-los quan estiguem d’esquena, acatxats o escrivint, no cridar, vocalitzar de manera normal, és a dir, parlar-los amb el ritme normal de qualsevol conversa sense tindre objectes en la boca, ni obstaculitzant la visió clara del rostre i, si és necessari, pot ajudar-se de l’escriptura, de gestos naturals o cridar l’atenció amb un lleuger contacte al braç; el lloc ha de disposar de bona il·luminació i la persona sorda o amb discapacitat auditiva no haurà d’estar de cara al sol perquè el contrallum dificulta la visibilitat del rostre.
No es comunique amb paraules soltes, ja que poden induir a error. Les persones sordes necessiten el contingut íntegre d’una frase per a entendre el context.
Quan la interacció siga amb una persona amb discapacitat visual, evite l’ús d’indicacions genèriques com «ací», «allà», «això»… En aquests casos, és preferible emprar expressions més orientatives, com ara: «a la seua esquerra», «darrere de vostè». En cas que es vulga donar informació sobre un objecte, es pot conduir, amb avís previ, la mà de la persona amb discapacitat visual cap a l’objecte sobre el que li està donant informació, i indicar-li de què es tracta.
Si estem parlant amb una persona amb discapacitat visual, li avisarem si ens absentem ja que, en cas contrari, es pot seguir dirigint a nosaltres pensant que encara romanem al seu costat. De la mateixa manera, si tornem, és convenient indicar-li-ho.
Verifique que la persona amb discapacitat ha comprés el que tracta de comunicar-li.