És una institució que existeix a Espanya des del 1836.
És l’òrgan de govern de la província.
En les Comunitats Autònomes uniprovincials -Madrid, Regió de Múrcia, Cantàbria, Principat d’Astúries, Navarra i La Rioja- no hi ha Diputacions Provincials perquè les competències de la diputació són assumides per la pròpia Comunitat Autònoma (Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i Estatuts d’aquestes Comunitats Autònomes).
A les províncies i Territoris Històrics del País Basc (Araba/Àlaba, Guipúscoa i Biscaia), l’òrgan de govern i administració és la diputació foral. A diferència de les diputacions provincials, són òrgans d’elecció directa (Llei 1/1987 de 27 de març, d’Eleccions per a les Juntes Generals dels Territoris Històrics de Araba, Biscaia i Guipúscoa).
A les illes no existeixen les diputacions provincials, perquè al capdavant de cada illa o agrupació d’illes hi ha un consell insular (consell insular) a les Balears, i un capítol insular a les Canàries.
Les Diputacions provincials són òrgans d’elecció indirecta, ja que la seua composició s’estableix a partir dels resultats de les eleccions Locals, en les quals es trien els representants polítics dels Ajuntaments.
Les disposicions especials per a l’elecció de diputats provincials estan regulades per la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. El nombre de diputats provincials es determina, segons el nombre d’habitants de cada província, d’acord amb una escala fixada per aquesta llei orgànica, en el seu article 204:
| Diputats | |
|---|---|
| Fins a 500.000 residents | 25 |
| De 500.001 a 1.000.000 | 27 |
| De 1.000.001 a 3.500.000 | 31 |
| De 3.500.001 en davant | 51 |
Una vegada constituïts tots els Ajuntaments, els escons de les diputacions provincials es reparteixen, per cada partit judicial, segons la fórmula D’Hondt, entre aquelles formacions polítiques que han obtingut algun regidor en cada partit judicial i segons el nombre de vots aconseguits per cadascun d’ells. Els diputats provincials que corresponen a cada formació política són elegits, a nivell de partit judicial, entre i pels regidors de cadascuna d’elles, que pertanyen als municipis que comprén cada partit judicial.
Així mateix, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 205 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, el procés de constitució de les diputacions haurà d’ajornar-se, en el seu cas, fins que s’hagen resolt tots els recursos contenciós-electorals contra la proclamació de regidors electes en els municipis de la província.
En el cas que hagen de convocar-se noves eleccions en algun municipi de la província, bé per no haver-se presentat cap candidatura, bé per haver-se anul·lat totalment o parcialment el procés a conseqüència dels corresponents recursos contenciosos-electorals, no es posposarà la constitució de la Diputació Provincial, si bé, en el cas que a conseqüència de la celebració d’eleccions Locals parcials s’altere l’atribució de llocs en la Diputació Provincial, les Juntes Electorals de Zona hauran de realitzar les operacions necessàries per a fer una nova assignació.
D’altra banda, s’estableix que, en els municipis de menys de 250 habitants, el nombre de vots a tindre en compte per cada candidatura s’obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un màxim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.