Qualsevol persona podrà exercir el seu dret de sufragi actiu, conscient, lliure i voluntàriament, qualsevol que siga la manera de comunicar-ho i amb els mitjans de suport que requerisca (article 3.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).
L’Administració ha de vetllar pel respecte al dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat en l’accés als locals i a les Meses electorals, i per la no-discriminació (article 2 del Reglament sobre les condicions bàsiques per a la participació de les persones amb discapacitat en la vida política i en els processos electorals).
L’accessibilitat dels processos electorals té dues vessants: accessibilitat per a les persones que acudeixen al local electoral a votar i accessibilitat per a les persones designades per a formar part de les Meses electorals.
Els locals i les Meses electorals hauran de ser accessibles.
Les persones que integren les Meses electorals vetlaran perquè les persones amb discapacitat puguen exercir el seu dret de vot amb la major autonomia possible, i s’adoptaran per a això els ajustos raonables que resulten necessaris.
En els processos electorals que siguen competència de l’Administració General de l’Estat i en què es constate l’absència de transport públic accessible al local electoral, l’Administració General de l’Estat proporcionarà mitjans de transport gratuïts adequats per a les persones amb discapacitat motriu que ho sol·liciten, sempre que hi haja disponibilitats pressupostàries. A tals efectes, es pot contactar amb la Junta Electoral de Zona competent o, directament, amb la delegació o la subdelegació del govern corresponent.
Durant el període electoral, qualsevol queixa o sol·licitud sobre accessibilitat es pot enviar a la Junta Electoral de Zona competent.
Es considera excusa suficient que eximeix de l’obligació de formar part d’una Mesa electoral la situació de discapacitat, declarada d’acord amb l’article 4 del Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.
L’aportació que faça la persona interessada de la declaració de discapacitat, qualsevol que siga el grau, serà suficient perquè la Junta Electoral de la Zona accepte l’excusa, sense que siga necessari aportar certificat mèdic en què es detallen les limitacions que impedisquen o dificulten l’acompliment de les funcions de membre d’una Mesa Electoral (Instrucció 6/2011, de 28 d’abril de la Junta Electoral Central).
Si no volgueren fer ús d’aquest dret, l’Administració ofereix serveis gratuïts per a persones sordes o amb discapacitat auditiva designades per a formar part de la Mesa electoral:
1. Servei gratuït d’interpretació de llengua de signes tant per a titulars, com per a suplents (ja es tracte de llengua de signes espanyola o, en el seu cas, de les llengües de signes pròpies de les comunitats autònomes).
Aquestes persones podran sol·licitar a la Junta Electoral de Zona, per escrit i en el termini de set dies des de la notificació del seu nomenament, el servei gratuït d’intèrpret de llengua de signes.
La Junta Electoral de Zona posarà en coneixement de la Delegació/Subdelegació del Govern corresponent els supòsits en què aquella haja resolt que s’ha de proporcionar el servei gratuït d’intèrpret de llengua de signes.
La Subdelegació del Govern corresponent comunicarà aquests casos al Ministeri de l’Interior, a qui correspon la coordinació dels processos electorals d’àmbit estatal, i, de manera simultània, es posarà en coneixement de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE).
2. Servei gratuït de bucle d’inducció magnètica per a persones sordes o amb discapacitat auditiva (persones usuàries de pròtesis auditives, tant titulars com suplents)..
Aquestes persones podran sol·licitar a la Junta Electoral de Zona, per escrit i en el termini de set dies des de la notificació del seu nomenament, el servei gratuït de bucle d’inducció magnètica.
La Junta Electoral de Zona posarà en coneixement de la Delegació o Subdelegació del Govern corresponent els supòsits en els quals haja resolt que s’ha de proporcionar el servei gratuït esmentat, i aquesta comunicarà els casos al Ministeri de l’Interior i a la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (FIAPAS) per a dotar a aquestes persones del servei sol·licitat.
La sol·licitud de vot per correu, en cas de que un elector o una electora no puga presentar la sol·licitud de manera personal a l’oficina de Correus per causa de malaltia o discapacitat (que s’haurà d’acreditar per mitjà de certificació mèdica oficial i gratuïta), podrà fer-la en el seu nom una altra persona autoritzada, notarial o consularment, mitjançant un document que s’estendrà individualment en relació amb cada elector o electora i sense que es puguen incloure en el document diversos electors o electores i sense que una mateixa persona puga representar a més d’un electora o una electora.
La Junta Electoral competent comprovarà, en cada cas, la concurrència de totes aquestes circumstàncies.
El procediment és el següent:
Les persones interessades han de contactar amb un notari que actuarà de manera gratuïta (Consell General del Notariat) i li entregaran el certificat mèdic oficial i gratuït a què es refereix l’article 72.c) de la LOREG.
El notari es desplaçarà al domicili de l’elector o l’electora, ja siga un hospital, una residència de majors o el domicili d’un familiar. Posteriorment, se seguirà el mateix procediment que per al vot per correu ordinari.
És a dir: La persona que li representa podrà anar —dins del termini de sol·licitud del vot per correu: del 4 d’abril al 18 de maig— personalment, amb el seu DNI i el poder notarial, a qualsevol Oficina de Correus i sol·licitarà l’imprés per a votar per correu.
Els serveis de Correus remetran tota la documentació a l’Oficina del Cens Electoral, que anota en les Llistes del Cens que s’ha sol·licitat votar per correu -de manera que JA NO PUGA VOTAR PERSONALMENT- i remet a l’apoderat per correu certificat al domicili que li haja indicat o, en el seu defecte, al qual figure en el Cens, la següent documentació:
Paperetes i sobres de votació
el certificat d’inscripció en el cens electoral;
un sobre en el qual figurarà l’adreça de la Mesa on li correspondria votar;
un full explicatiu.
Aquesta documentació també ha de ser recollida personalment per la persona que li representa, prèvia acreditació de la seua identitat. Si no es trobara al seu domicili, haurà d’anar personalment a recollir-la a l’oficina de Correus corresponent.
Les persones cegues o amb discapacitat visual greu que s’hagen inscrit en el Cens Electoral que sàpiguen utilitzar el braille i tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent o estiguen afiliades a l’Organització Nacional de Cecs Espanyols poden sol·licitar el maletí/kit de votació accessible que se’ls entregarà en la Mesa electoral el dia de la jornada electoral per a les Eleccions autonòmiques en les següents Comunitats Autònomes:
Aragó
Astúries
Canàries
Cantàbria
Castella-La Manxa
Comunitat de Madrid
La Rioja
Múrcia
En què consisteix aquest procediment de votació presencial?
El procediment de votació accessible consisteix en l’entrega, en la Mesa electoral el dia de les eleccions, a les persones cegues o amb discapacitat visual que ho hagen sol·licitat dins del termini, d’un maletí/kit de votació accessible que conté: paperetes i sobres de votació normalitzats (és a dir, sobres i paperetes idèntics als quals utilitzen la resta d’electors) i una documentació complementària en braille (guia explicativa en braille, adhesius en braille i tinta que identifiquen continguts…) que permet a la persona cega o amb discapacitat visual usuària de braille la identificació de l’opció de vot desitjada amb plena autonomia i amb la garantia del secret del sufragi.
IMPORTANT: El procediment de votació accessible, com que és votació presencial en la Mesa electoral, és incompatible amb el procediment de vot per correu. La normativa electoral estableix que si se sol·licita el vot per correu, ja no es pot exercir el vot de manera presencial a la Mesa electoral.
Per a més informació, consulta amb la teua Comunitat Autònoma.
1. Actue amb naturalitat i respecte.
Les persones amb discapacitat són autònomes i independents i s’han de tractar d’esta manera.
No s’ha de pressuposar que una persona, pel sol fet de tindre una discapacitat, necessita ajuda. Si l’entorn és accessible, les persones amb discapacitat se solen manejar sense dificultat.
Guie’s en tot cas pel sentit comú i pel principi d’igualtat i no discriminació.
2. Pregunte abans d’ajudar.
Pregunte si es necessària la seua ajuda només si l’elector o electora amb discapacitat semblen necessitar-la. I si la persona l’accepta, abans d’actuar, pregunte-li de quina manera concreta pot ajudar-la. Dirigisca’s directament a la persona amb discapacitat, no al seu acompanyant (per exemple, una persona de la seua confiança, un intèrpret de llengua de signes etc.), en el seu cas.
3. Utilitze el sentit comú.
Per exemple, partisca de la idea que una persona en cadira de rodes és una persona asseguda, i davant d’una persona asseguda el que és habitual és acatxar-se per a estar a la seua altura, o seure en una cadira al davant.
Si davant una incidència concreta plantejada per una persona amb discapacitat no sap com actuar, contacte amb el Responsable de l’Administració del local electoral o amb la Junta Electoral de Zona.
Si es forma una cua a l’hora de votar, es recomana que les persones amb discapacitat tinguen preferència per a emetre el seu vot. Els gossos-guia, i els gossos d’assistència per a persones amb discapacitat, seran sempre admesos, no podran ser separats de la persona que els necessita i no seran molestats, ni distrets.
4. Siga prudent amb el contacte físic.
Algunes persones amb discapacitat depenen dels seus braços per a mantindre l’equilibri. Agafar-les del braç, fins i tot si la seua intenció és ajudar, podria fer-los perdre l’equilibri, o espantar-les, perquè no esperaven eixe contacte.
Evite tocar les cadires de rodes o, en el seu cas, el bastó: les persones amb discapacitat consideren que aquests elements són part del seu espai personal.
5. Accés al local electoral i l’itinerari fins a la Mesa electoral: acompanyament i informació.
A petició dels electors i les electores amb discapacitat, només quan ho sol·liciten, en l’entrada al local electoral, el representant de l’Administració o les Forces i Cossos de Seguretat podran acompanyar-los en l’itinerari fins a la Mesa electoral corresponent, sense espentar o tocar, en el seu cas, la cadira de rodes, llevat que la persona amb discapacitat el sol·licite.
Si es tracta d’una persona amb discapacitat visual, se li pot oferir que se subjecte al nostre braç. En aquest cas, adaptarem el nostre pas al de la persona amb discapacitat visual i tindrem en compte les característiques del medi pel qual ens desplacem, perquè camine còmodament.
Per a atendre les eventuals demandes d’informació, i orientació, plantejades per les persones amb discapacitat, tant sobre l’accés al local electoral com sobre el desplaçament per l’interior del local electoral per a arribar fins a la mesa electoral, s’han de tindre en compte les pautes especificades en el següent apartat.
6. Pautes per a facilitar la comunicació: comunique’s amb claredat.
En relació amb les persones sordes, o amb discapacitat auditiva, és recomanable: parlar de front, no moure el cap; evitar parlar-los quan estiguem d’esquena, acatxats o escrivint, no cridar, vocalitzar de manera normal, és a dir, parlar-los amb el ritme normal de qualsevol conversa sense tindre objectes en la boca, ni obstaculitzant la visió clara del rostre i, si és necessari, pot ajudar-se de l’escriptura, de gestos naturals o cridar l’atenció amb un lleuger contacte al braç; el lloc ha de disposar de bona il·luminació i la persona sorda o amb discapacitat auditiva no haurà d’estar de cara al sol perquè el contrallum dificulta la visibilitat del rostre.
No es comunique amb paraules soltes, ja que poden induir a error. Les persones sordes necessiten el contingut íntegre d’una frase per a entendre el context.
Quan la interacció siga amb una persona amb discapacitat visual, evite l’ús d’indicacions genèriques com «ací», «allà», «això»… En aquests casos, és preferible emprar expressions més orientatives, com ara: «a la seua esquerra», «darrere de vostè». En cas que es vulga donar informació sobre un objecte, es pot conduir, amb avís previ, la mà de la persona amb discapacitat visual cap a l’objecte sobre el que li està donant informació, i indicar-li de què es tracta.
Si estem parlant amb una persona amb discapacitat visual, li avisarem si ens absentem ja que, en cas contrari, es pot seguir dirigint a nosaltres pensant que encara romanem al seu costat. De la mateixa manera, si tornem, és convenient indicar-li-ho.
Verifique que la persona amb discapacitat ha comprés el que tracta de comunicar-li.
Articles 3, 72 c) i 87 de la Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG).
Articles 1 i 8 del Reial Decret 605/1999, del 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals.
Reial Decret 422/2011, del 25 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a la participació de les persones amb discapacitat en la vida política i en els processos electorals.
Reial Decret 1612/2007, del 7 de desembre, pel qual es regula un procediment de vot accessible que facilita l’exercici del dret de sufragi a les persones amb discapacitat visual.
ORDRE INT / 3817/2007, del 21 de desembre, per la qual es desenvolupa el procediment de vot accessible que facilita a les persones amb discapacitat visual l’exercici del dret de sufragi, regulat en el Reial Decret 1612/2007, del 7 de desembre.
INSTRUCCIÓ JEC 7/2019, del 18 de març que dona nova redacció a la Instrucció 5/2019, sobre l’aplicació de la modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General duta a terme per la Llei Orgànica 2/2018 del 5 de desembre, per a garantir el dret de sufragi de totes les persones amb discapacitat.
Més informació: