És una institució que existeix a Espanya des de 1836.
És l’òrgan de govern de la província.
A les comunitats autònomes uniprovincials (Madrid, Regió de Múrcia, Cantàbria, Principat d’Astúries, Navarra i La Rioja) no hi ha diputacions provincials perquè les competències de la diputació són assumides per la mateixa comunitat autònoma (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i estatuts d’aquestes comunitats autònomes).
A les províncies i als territoris històrics del País Basc (Araba/Àlaba, Guipúscoa i Biscaia), l’òrgan de govern i administració és la diputació foral. A diferència de les diputacions provincials, són òrgans d’elecció directa (Llei 1/1987 de 27 de març, d’eleccions per a les juntes generals dels territoris històrics d’Araba, Biscaia i Guipúscoa).
A les illes no hi ha les diputacions provincials, perquè al capdavant de cada illa o agrupació d’illes hi ha un consell insular (consell insular) a les Balears, i un capítol insular a les Canàries.
Les diputacions provincials són òrgans d’elecció indirecta, ja que la seva composició s’estableix a partir dels resultats de les eleccions locals, en què s’escullen els representants polítics dels ajuntaments.
Les disposicions especials per a l’elecció de diputats provincials estan regulades per la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
El nombre de diputats provincials es determina, segons el nombre d’habitants de cada província, d’acord amb una escala fixada per aquesta Llei orgànica, a l’art. 204:
| Diputats | |
|---|---|
| Fins a 500.000 residents | 25 |
| De 500.001 a 1.000.000 | 27 |
| De 1.000.001 a 3.500.000 | 31 |
| De 3.500.001 en endavant | 51 |
Un cop constituïts tots els ajuntaments, els escons de les diputacions provincials es reparteixen, per cada partit judicial, segons la fórmula D’Hondt, entre aquelles formacions polítiques que han obtingut algun regidor a cada partit judicial i segons el nombre de vots aconseguits per cada un. Els diputats provincials que corresponen a cada formació política són elegits, a nivell de partit judicial, entre i pels regidors de cadascuna, que pertanyen als municipis que comprèn cada partit judicial.
Així mateix, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 205 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, el procés de constitució de les diputacions s’ha d’ajornar, si escau, fins que s’hagin resolt tots els recursos contenciosos electorals contra la proclamació de regidors electes als municipis de la província.
En el cas que s’hagin de convocar noves eleccions en algun municipi de la província, bé per no haver-se presentat cap candidatura, bé per haver-se anul·lat totalment o parcialment el procés com a conseqüència dels corresponents recursos contenciosos electorals, no es posposarà la constitució de la diputació provincial, si bé, en cas que com a conseqüència de la celebració d’eleccions locals parcials s’alteri l’atribució de llocs a la diputació provincial, les juntes electorals de zona han de fer les operacions necessàries per fer una nova assignació.
D’altra banda, s’estableix que, als municipis de menys de 250 habitants, el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s’obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels components entre el nombre de candidats que formaven la corresponent llista fins a un màxim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.