RD de convocatòria
El 28 de maig de 2023 se celebraran eleccions locals a tot el territori nacional, eleccions a les assemblees de Ceuta i Melilla i eleccions als capítols insulars canaris. Aquestes eleccions coincidiran amb altres processos electorals convocats pels respectius governs autonòmics:
La Llei orgànica del règim electoral general, a l’article 42.3, estableix que el quart diumenge de maig cada quatre anys se celebren a Espanya eleccions locals.
El Reial decret de convocatòria de les eleccions locals s’acorda al Consell de Ministres a proposta conjunta dels Ministeris de l’Interior i de Política Territorial. S’expedeix el dia 3 d’abril de 2023, es publica al BOE l’endemà, i entra en vigor el mateix dia de la publicació: el dia 4 d’abril.
El procediment per determinar el nombre de regidors i regidores que correspon a cada municipi ve establert a la mateixa Llei electoral.
Cada terme municipal constitueix una circumscripció en què s’escull el nombre de regidors i regidores que resulti de l’aplicació de la següent escala:
El nombre de residents (o població) de cada municipi es determina pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, i es publica al BOE. Les darreres xifres de població van ser declarades oficials pel Reial decret 1037/2022, de 20 de desembre (BOE de 21 de desembre de 2022)
Partint d’aquestes xifres oficials de població, les delegacions i subdelegacions del Govern, en els sis primers dies del mes de març de 2023, publiquen als butlletins oficials de la província la relació de municipis, la seva població i el nombre de regidors i regidores que els corresponen.
AÉs així.
Si per aplicació de l’escala d’atribució de regidors i regidores que recull l’article 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, el resultat fos parell, s’afegirà un lloc més als que correspongués triar en funció de la població-
El Consell Obert és una peculiaritat d’alguns municipis espanyols petits que es caracteritza per la inexistència d’una organització municipal com a tal, de manera que són tots els veïns els que, reunits en Assemblea Veïnal, deliberen i prenen les decisions que, en el règim ordinari , corresponen al ple de l’ajuntament.
Funcionen en règim de Consell Obert aquelles entitats locals menors i aquells municipis que tradicionalment ho hagin estat utilitzant. El mateix article 140 de la Constitució Espanyola es refereix al Consell Obert: “La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de Consell Obert”.
Doncs bé, la Llei de bases de règim local, a la redacció donada per la Llei orgànica 2/2011, de 28 de gener, estableix que funcionen en règim de Consell Obert:
Les juntes generals dels territoris històrics del País Basc són els òrgans representatius dels territoris històrics d’Araba, Biscaia i Guipúscoa.
Cadascuna de les juntes generals està integrada per 51 persones triades per sufragi universal i directe a les eleccions forals que se celebren cada quatre anys simultàniament amb les locals.
Les persones integrants de les diferents juntes generals es denominen a Araba “procuradors” i “procuradores”, a Biscaia “apoderats” i “apoderades”, i a Guipúscoa “procuradors-membres de la junta” i “procuradores-membres de la junta”. Els territoris històrics es divideixen en les següents circumscripcions electorals:
TERRITORI HISTÒRIC D’ARABA.
TERRITORI HISTÒRIC DE BISCAIA.
TERRITORI HISTÒRIC DE GUIPÚSCOA.
El nombre que es tria a cadascuna de les circumscripcions electorals es determina tenint en compte la variable de la població.
És en els decrets de convocatòria de les eleccions a juntes generals on s’especifica la distribució interna entre circumscripcions dels 51 escons que es trien a cada territori històric.
Les eleccions a juntes generals se celebren coincidint amb les eleccions locals a escala nacional. El decret de convocatòria de les eleccions a juntes generals és aprovat pel respectiu o per la respectiva diputat o diputada general.
La Vall d’Aran es troba a la província de Lleida. Es configura com una entitat local territorial, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats, determinada per l’agrupació dels territoris municipals de: Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs.
El govern i l’administració d’Aran corresponen al Consell General (Conselh Generau), integrat pel síndic (sindic) i dotze consellers o conselleres generals (conselhers generaus).
Les sis circumscripcions electorals en què es divideix la Vall d’Aran es corresponen amb els sis terçons històrics: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quatre Lòcs.
Els tretze llocs del Consell General es distribueixen entre els sis terçons d’aquesta manera:
Les eleccions al Consell General d’Aran són convocades pel Decret autonòmic. Aquest procés electoral, pel qual resulten electes els consellers o les conselleres generals, s’ha de celebrar el mateix dia en què se celebrin les eleccions locals.
El mandat dels consellers o de les conselleres generals dura quatre anys, igual que succeeix en el cas de les persones que constitueixen les corporacions locals.
L’aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran, és oficial a la Vall d’Aran. També ho són el català i el castellà.
Els consells de Navarra són entitats locals enclavades en el terme d’un municipi, amb població i àmbit territorial inferiors al d’aquest.
El govern i l’administració d’aquests consells de Navarra es realitzarà en règim de Consell Obert, quan tinguin una població d’entre 16 i 50 habitants i per una Junta quan aquesta població superi els 50 habitants.
El mandat de les persones triades en el cas dels consells de Navarra és de quatre anys igual que les triades als ajuntaments.
La convocatòria per a l’elecció de presidents o presidentes dels consells regits en règim de Consell Obert, i de presidents o presidentes i vocals de les juntes, s’acorda pel Govern de Navarra mitjançant Decret foral, que es publicarà en el “Butlletí Oficial de Navarra” i que assenyalarà la data de les eleccions de consellers, que coincidirà amb la de la celebració de les eleccions locals.
L’Administració de la comunitat foral publica simultàniament a la convocatòria d’eleccions a consells de Navarra una relació, ordenada alfabèticament, dels consells agrupats per municipis, amb indicació de la població de dret de cada Consell. Així mateix, s’assenyalarà si correspon al Consell corresponent triar president o presidenta i vocals de la Junta o només president o presidenta del Consell Obert.
Els presidents i les presidentes dels consells regits en règim de Consell Obert, i els presidents i les presidentes i vocals de les juntes, es triaran per sistema majoritari.
Els capítols són l’expressió institucional de la singularitat geogràfica predicable d’un territori integrat per illes.
La pròpia Constitució Espanyola recull la distinció entre província i illa a l’article 141.1 en establir que “Als arxipèlags, les illes tindran a més la seva administració pròpia en forma de capítols o consells”.
A l’arxipèlag canari, els capítols són els òrgans de govern, d’administració i de representació de cadascuna de les illes. El nombre de consellers que correspon triar a cada illa de l’arxipèlag canari es determina en funció de la població de l’illa en qüestió tenint en compte la taula següent:
| Nombre de residents | Número de consellers |
|---|---|
| Fins a 10.000 | 11 |
| De 10.001 a 20.000 | 13 |
| De 20.001 a 50.000 | 17 |
| De 50.001 a 100.000 | 21 |
| De 100.001 en endavant | 1 conseller o consellera més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-ne un més quan el resultat sigui un nombre parell. |
El mandat dels consellers i de les conselleres insulars és de quatre anys, comptats a partir de la data de la seva elecció.
Les eleccions a consellers i conselleres dels capítols insulars es convoquen per Reial decret, igual que succeeix amb les eleccions locals.
El procediment per a l’elecció dels consellers i de les conselleres insulars és el mateix que l’establert per al cas de l’elecció de regidors i regidores, si bé cada illa constitueix una circumscripció electoral.
La reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, d’1 de març de 2007, preveu l’elecció directa de les persones que formen els consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Els consells insulars són les institucions de govern de cadascuna de les illes i ostenten el govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, així com de les illes adjacents a aquestes. Gaudeixen d’autonomia en la gestió dels seus interessos i són institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Cadascun dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa està integrat pels consellers i per les conselleres que es triaran a les respectives circumscripcions, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret mitjançant un sistema de representació proporcional respectant el règim electoral general.
La durada del mandat és de quatre anys i el càrrec és incompatible amb els càrrecs de president o presidenta de les Illes Balears, de president o presidenta del Parlament, de persona que forma part del Govern i de senador o senadora de la comunitat autònoma.
La convocatòria d’eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa es fa per Decret del president o de la presidenta de la comunitat autònoma d’acord amb les condicions i amb els terminis establerts a l’article 42.3 de la Llei orgànica del règim electoral general, prèvia sol·licitud, realitzada pels consells respectius amb l’antelació pertinent, mitjançant acord plenari. El Decret de convocatòria s’haurà de publicar al “Butlletí Oficial de les Illes Balears”.
El Consell Insular de Mallorca està integrat per 33 consellers i conselleres, el de Menorca per 13 i el d’Eivissa per 13.
Ceuta i Melilla són, des de l’any 1995, ciutats autònomes.
Als seus estatuts d’autonomia com a ciutats autònomes s’estableix que les assemblees de les ciutats de Ceuta i Melilla, en la mesura que són els òrgans representatius de la ciutat, estaran integrades per 25 persones, elegides a la ciutat per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
Les eleccions es regeixen pel que estableix la legislació estatal reguladora del règim electoral general per a la celebració d’eleccions locals, i són convocades per l’Estat juntament amb aquestes.
Les sigles EATIM signifiquen entitat d’àmbit territorial inferior al municipi. A Espanya hi ha, aproximadament, unes 3.500 EATIM, incloent les de Navarra (que reben el nom de “consells”). En algunes comunitats reben un nom específic, per exemple a Andalusia (“entitats locals autònomes”) i a Extremadura i a la Comunitat Valenciana (denominades en tots dos casos “entitats locals menors”). A Catalunya es denominen “entitats municipals descentralitzades”. Les seves eleccions són convocades per la comunitat foral o per la comunitat autònoma corresponent.
A les eleccions a les EATIM els veïns elegeixen directament l’alcalde pedani o l’alcaldessa pedània (mitjançant un sistema majoritari) que amb la Junta veïnal tindran les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeixen l’alcalde o l’alcaldessa i el Ple de l’ajuntament.