Diumenge 10 de novembre se celebraran a Espanya les Eleccions a les Corts Generals; és a dir, al Congrés dels Diputats i les Diputades i al Senat.
La Constitució del 1978 estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial).
Les Corts Generals (Congrés i Senat) ostenten el poder legislatiu, el Govern representa el poder executiu i els jutges i les jutgesses el poder judicial.
Correspon a les Corts Generals aprovar els pressupostos, controlar l'acció del Govern i les altres competències que els atribueix la Constitució.
Des de l'aprovació de la Constitució, s'han celebrat dotze eleccions generals: el 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011, 2015, 2016 i el 28 de abril del 2019.
Si voleu conèixer el resultat d'aquestes eleccions, podeu consultar-lo a la base de dades del Ministeri de l'Interior.
Les eleccions a les Corts Generals es convoquen per Reial decret, a proposta del president del Govern i prèvia deliberació del Consell de Ministres.
Al Reial decret de convocatòria es fixa la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats i diputades que correspon a cada província, la durada de la campanya electoral, la data en la qual es constituiran les cambres elegides i la normativa aplicable al procés electoral.
A les eleccions del 10 de novembre del 2019 s'aplica la disposició addicional 7 de la Llei orgànica del règim electoral general, que estableix la durada del període electoral a 47 dies en lloc dels 54 dies habituals.
Totes dues cambres es reuniran en sessió constitutiva com a data límit el 5 de desembre del 2019.