1. Actueu amb naturalitat i respecte.
Les persones amb discapacitat són autònomes i independents, i se les ha de tractar com a tals.
No es pot pressuposar que una persona, pel sol fet de tenir una discapacitat, necessiti ajuda. Si l’entorn és accessible, les persones amb discapacitat es poden desenvolupar amb facilitat.
Guieu-vos en tot cas pel sentit comú i pel principi d’igualtat i no discriminació.
2. Pregunteu abans d’ajudar.
Pregunteu si és necessari que ajudeu només si sembla que l’elector o l’electora amb discapacitat necessita ajuda. Si accepta que l’ajudeu, abans d'actuar, pregunteu-li de quina manera concreta podeu ajudar.
Adreceu-vos directament a la persona amb discapacitat, no a l'acompanyant (per exemple, persona de la seva confiança, intèrpret de llengua de signes, etc.), si escau.
3. Feu servir el sentit comú.
Per exemple, partiu de la idea que una persona amb cadira de rodes és una persona asseguda i, davant una persona asseguda, és normal ajupir-se per estar a la mateixa altura o asseure’s en una cadira davant seu.
Si, en cas d’una incidència plantejada per una persona amb discapacitat, no sabeu com actuar, poseu-vos en contacte amb el responsable de l’Administració del local electoral o amb la junta electoral de zona.
Si es forma una cua, és recomanable que els electors amb discapacitat tinguin preferència per emetre el vot.
Els gossos pigall i els gossos d’assistència per a persones amb discapacitat s’han d'admetre i no se’ls pot separar de la persona que els necessita, com tampoc se'ls pot molestar o distreure.
4. Sigueu prudents amb el contacte físic.
Hi ha persones amb discapacitat que depenen dels braços per mantenir l’equilibri. Si les agafeu pel braç, encara que sigui volent ajudar, podríeu fer-los perdre l’equilibri o espantar-les perquè no esperaven el contacte.
Mireu de no tocar les cadires de rodes o, si escau, el bastó: les persones amb discapacitat consideren que aquests elements pertanyen al seu espai personal.
5. L’accés al local electoral i l’itinerari fins a la mesa electoral: acompanyament i informació.
A petició dels electors o les electores amb discapacitat, i només si ho demanen, a l’entrada del local electoral el representant de l’Administració o de les forces i cossos de seguretat els poden acompanyar en l’itinerari fins a la mesa electoral corresponent, sense empènyer ni tocar, si escau, la cadira de rodes, tret que la persona amb discapacitat ho demani.
Si és una persona amb discapacitat visual se li pot oferir que se’ns agafi al braç. En aquest cas, adaptarem el pas al de la persona amb discapacitat visual i tindrem en compte les característiques de l’entorn per on ens desplacem, perquè pugui caminar amb comoditat.
Per tal d’atendre les demandes d’informació i orientació que ens facin les persones amb discapacitat, tant pel que fa a l'accés al local electoral com pel que fa al desplaçament per l’interior del local fins a arribar a la mesa electoral, cal que tingueu en compte les pautes indicades a l’apartat següent.
6. Pautes per facilitar la comunicació: comuniqueu-vos amb claredat.
En relació amb les persones sordes, o amb discapacitat auditiva, és recomanable: parla-los de cara, no moure el cap; evitar parlar-los quan estan d’esquena, ajupits o escrivint; no cridar; vocalitzar de manera normal, és a dir, parlar-los amb el ritme normal de qualsevol conversa sense tenir objectes a la boca ni obstaculitzant la visió clara de la cara, i, si convé, també podeu recórrer a l'escriptura, als gestos naturals o a un contacte lleuger amb el braç. El lloc ha d'estar ben il·luminat, i la persona sorda o amb discapacitat auditiva no pot estar de cara cap al sol, ja que el contrallum li impedeix veure bé la cara.
No us comuniqueu amb paraules soltes, ja que poden induir a errors. Les persones sordes necessiten el contingut íntegre d’una frase per entendre el context.
Quan la interacció sigui amb una persona amb discapacitat visual, eviteu l'ús d'indicacions genèriques com "aquí", "allà", "això", etc. En aquests casos, és preferible emprar expressions més orientatives, com: «ho teniu a l'esquerra», «darrere vostre». Si voleu informar sobre un objecte, podeu conduir, avisant-la abans, la mà de la persona amb discapacitat visual envers l’objecte sobre el qual l’esteu informant, i indicar-li de què es tracta.
Si parlem amb una persona amb discapacitat visual, l’avisarem si ens n’anem. Si no ho fem, pot continuar adreçant-se a nosaltres pensant que encara hi som. De la mateixa manera, si tornem, li ho hem d’indicar.
Comproveu que la persona amb discapacitat ha comprès el que li voleu comunicar.
7. Persones amb discapacitat que formen part de la mesa electoral.
Com ja s’ha dit més amunt, és possible que una persona sorda o amb discapacitat auditiva (usuària de llengua de signes) hagi estat designada per formar part de la mesa electoral. Per ser-ho, pot disposar d’un servei gratuït d’intèrpret de llengua de signes, si ho sol·licita prèviament a la junta electoral competent, seguint el procediment descrit en l’apartat corresponent d’aquesta guia.
De la mateixa manera, en el cas que una persona sorda o amb discapacitat auditiva es comuniqui per llengua oral, cal tenir en compte les pautes de comunicació indicades a l’apartat 6. És possible que una persona que formi part de la mesa electoral utilitzi un mitjà de suport a la comunicació oral: el bucle d'inducció magnètica. És un "producte de suport", un dispositiu de la mida d'un foli que només necessita connectar-se a la xarxa elèctrica.
