El dia de les eleccions i el desenvolupament de la votació
El president o la presidenta, les persones designades com a vocals i els seus suplents es reuneixen a les 8.00 h al lloc fixat per a la votació.
Si el president o la presidenta no han acudit, el/la substitueixen el seu primer o la seua primera suplent. En cas que també fallen, el/la substitueixen el segon o la segona suplent, i si aquesta persona tampoc ha acudit, prenen possessió com a president o presidenta el primer o la primera vocal, o el segon o la segona vocal, per aquest ordre. De la mateixa manera, els/les vocals que no han acudit o que prenen possessió com a president o presidenta són substituïts pels seus suplents.
No es pot constituir la mesa sense la presència d'un president o presidenta i dos vocals. En cas que no es puga constituir la mesa, s’ha d’estendre una declaració dels fets i s’ha d’enviar per correu certificat a la Junta Electoral de Zona, a la qual ja abans s'ha d’haver comunicat aquesta circumstància telegràficament o telefònicament.
La junta, en aquest cas, designarà lliurement les persones que han de constituir la mesa electoral, i fins i tot pot ordenar que en forme part d’ella algun dels electors o electores que es troben presents al local.
Si, malgrat el que s’ha indicat, no es pot constituir la mesa una hora després de l’establida legalment per al començament de la votació, s’ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona, que convocarà per a una nova votació en la mesa dins dels dos dies següents.
Constituïda la mesa i alçada la seua acta de constitució, no escau donar possessió a aquelles persones, que tot i formar part de la mesa electoral, es presenten tard per a l'acompliment de les seues funcions, i que han sigut substituïdes per suplents. Una vegada constituïda la mesa electoral, els suplents que no l’hagen hagut d'integrar queden lliures de qualsevol obligació sobre aquest tema.
El president o la presidenta de la mesa electoral són l'autoritat en matèria d'ordre públic dins del local electoral; tenen autoritat exclusiva per conservar l'ordre, assegurar la llibertat de les persones votants i mantindre l'observança de la llei.
A aquest efecte, les forces de policia destinades a protegir els locals electorals han de prestar a la presidència de la mesa, dins i fora d’aquests, l'auxili que requerisca.
Ni en els locals electorals ni en els seus voltants, es podrà realitzar propaganda electoral de cap gènere. La presidència de la mesa prendrà referent a això les mesures que estime convenients.
Es pot tancar un local electoral abans de l'hora prevista?
Sí, sempre que hagen votat totes les persones censades en la mesa.
Dins del local electoral pot haver cartells o propaganda electoral el dia de la votació?
No hi pot haver cartells ni propaganda electoral dins dels locals electorals el dia de la votació.
Si n'hi ha, el president o la presidenta (o en defecte d’això, la Junta Electoral de Zona) haurà d'ordenar a les forces i cossos de seguretat la seua retirada.
No es considera propaganda electoral els emblemes o símbols que porten els interventors i les interventores o els apoderats i les apoderades per a la seua identificació.
Què s’ha de fer si es produeix algun incident d'ordre públic?
El president o la presidenta tenen, dins del local electoral, l'autoritat exclusiva de cara al manteniment de l'ordre públic. Per a això, poden requerir la intervenció de les forces i cossos de seguretat, si és necessari.
Els incidents que sorgisquen, i el nom i els cognoms dels qui els hagueren provocat, es reflectiran en l'acta de sessió.
Com s'identifiquen l'elector o l’electora davant la mesa?
La identificació es realitza mitjançant:
* Document nacional d'identitat (DNI).
* Passaport (amb fotografia).
* Permís (carnet) de conduir (amb fotografia).
* Targeta de residència, en el cas dels ciutadans de la Unió Europea que la posseïsquen.
* Targeta d'identitat d'estranger, en el cas de nacionals de països amb els quals Espanya haja subscrit un tractat de reciprocitat per al reconeixement del dret de sufragi en les eleccions municipals.
Aquests documents poden ser espanyols o emesos pel país d'origen, sempre que incloguen la fotografia de la persona que ha de votar. No importa que aquests documents estiguen caducats, però han de ser els originals, no valen fotocòpies.
Si malgrat mostrar aquests documents, apareixen dubtes sobre la identitat de l'elector o electora, la mesa, tenint en compte els documents aportats i el testimoniatge que puguen presentar, decidirà per majoria dels seus components.
Què succeeix si l'elector o l’electora no figuren en la llista del cens?
En aquest cas, només poden votar en la mesa si presenten algun d'aquests documents:
* SENTÈNCIA JUDICIAL que reconega el dret del votant a estar inscrit en el cens de la mesa.
* CERTIFICACIÓ CENSAL ESPECÍFICA D'ALTA, expedida per la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral, que li habilite per fer efectiu el seu dret al vot.
Són vàlides per a la votació tant l'original de la certificació censal específica com la rebuda per fax a través de l'ajuntament respectiu.
Les certificacions censals específiques d'alta s’han de tindre en compte en la llista numerada de votants, per després computar-les degudament en les actes d'escrutini i sessió.
Com voten les persones amb discapacitat?
Els electors i les electores que no sàpien llegir o que per discapacitat estiguen impedits per triar la papereta o col·locar-la dins del sobre i per entregar-la al president o presidenta de la mesa, es poden servir per a aquestes operacions d'una persona de la seua confiança.
Quan voten les persones que integren la mesa i els interventors i les interventores?
Finalitzada la votació i introduïts a l'urna els sobres que contenen les paperetes de vot enviades per correu, voten els membres de la mesa i els interventors i les interventores acreditats davant aquesta i que tenen dret a votar en ella. El president o la presidenta introduiran els sobres a l'urna.
En la llista numerada de votants, ha d'indicar-se la secció i mesa electoral dels interventors que no figuren en el cens de la mesa.
Què succeeix si durant la jornada electoral falten sobres o paperetes?
Quan la mesa advertisca l'absència de paperetes d'alguna candidatura, els interventors i les interventores o els apoderats i les apoderades de la corresponent candidatura poden subministrar-les.
Si no és possible, el president o la presidenta de la mesa hauran d'interrompre la votació i ho comunicarà a la Junta Electoral de Zona, perquè aquesta els en subministre immediatament.
La interrupció no pot durar més d'una hora, i la votació es prorrogarà tant temps com haja estat interrompuda.
Què ocorre si s'interromp la votació durant més d'una hora?
La regla general és que la interrupció de la votació no ha de durar més d'una hora. No obstant això, si la mesa acorda continuar la votació davant una interrupció lleument superior a una hora (amb la consegüent pròrroga durant el temps en què la votació haguera estat interrompuda), no es pot entendre com una irregularitat invalidant de l'elecció.
Ara bé, si la interrupció és substancialment superior a una hora, haurà de ser la Junta Electoral de Zona la que valore si es reprén la votació o ha de suspendre's.
Quan i qui suspén la votació? Interrupció de la votació durant més d'una hora o circumstància que faça impossible l'acte de la votació
La suspensió de la votació haurà d'ordenar-se per la Presidència de la Mesa en els casos següents:
* Interrupció superior a una hora.
* Quan per qualsevol motiu siga impossible l'acte de la votació.
És convenient que abans d'adoptar aquesta decisió, la presidència obtinga el parer de totes les persones que componen la mesa i, si les circumstàncies ho permeten, consulte per telèfon la Junta Electoral de Zona.
Què ocorre quan se suspén la votació?
En cas de suspensió de la votació, el president o la presidenta hauran de fer-ho constar així en un escrit raonat, que haurà d'unir-se a l'expedient electoral.
S’enviarà immediatament una còpia, en mà o per correu certificat, a la Junta Electoral de Zona, perquè aquesta comprove la certesa i suficiència dels motius i declare o exigisca les responsabilitats que en resulten.
En el cas de suspensió de la votació, no es tenen en compte els vots ja emesos ni es realitza el seu escrutini. El president o la presidenta ordenen immediatament la destrucció de les paperetes depositades a l'urna, i fan constar aquest aspecte en l'escrit abans esmentat.
Una vegada suspesa la votació en una mesa electoral, la Junta Electoral de Zona convocarà noves eleccions en la mesa dins dels dos dies següents.
Poden votar l'elector o l’electora que acrediten el seu dret mitjançant sentència i no figuren en la llista del cens electoral?
Sí. El president o la presidenta de la mesa podran admetre el vot sempre que a més acrediten que el seu domicili es correspon amb la mesa en la qual votarà.
Pot una altra persona representar un elector o una electora?
Mai. L'acte de votar té caràcter personal i intransferible. En el cas d'una persona amb algun tipus de discapacitat sí que es pot fer acompanyar d’una persona de la seua confiança en tot el procés, des de l'elecció de la papereta fins al lliurament del sobre de votació al president o presidenta de la mesa.
Què ocorre si una persona que ha votat per correu no consta que haja sol·licitat la documentació per votar per aquest sistema?
El vot no podrà ser obert ni introduir-se a l'urna, però haurà de conservar-se per al cas de possibles reclamacions o recursos.
Es pot suspendre la votació si una persona que va votar per correu va morir posteriorment?
Sí, sempre que es presente davant la mesa el certificat de defunció corresponent a fi que el seu vot no s’introduïsca a l'urna.
Què s’ha de fer en cas que els sobres amb el vot per correu arriben a la mesa en el moment en què es troben votant els interventors o les interventores, o posteriorment?
En aquest cas, aquests vots NO es poden computar.
Qui pot informar la persona que vota de com fer-ho?
Les persones que formen part de la mesa són les úniques que poden facilitar aquesta informació a qui ho sol·licite.
Hi pot haver policies a l'interior d'un local electoral?
Sí, quan acudisquen a requeriment del president o la presidenta de la mesa.
Poden ostentar els interventors i les interventores i els apoderats o les apoderades emblemes o adhesius d'alguna coalició o partit?
Sí, sempre que es limiten únicament a recollir les sigles del partit o coalició.
Poden presentar reclamacions els interventors i les interventores i els apoderats o les apoderades?
Sí, i han d'incorporar-se a l'acta de sessió, però això no significa que la mesa participe de la reclamació.
Ha d’entregar la mesa als apoderats o apoderades, encara que no s'hagen presentat en el moment de constitució de la mesa, una còpia de l'acta d'escrutini?
Sí, la mesa té l'obligació d'expedir-los de manera immediata i gratuïta una còpia de l'acta d'escrutini.
Ha d’entregar la mesa a les persones que representen els partits una còpia de la llista numerada de votants?
No, mai, perquè això podria atemptar contra els drets constitucionalment protegits dels votants.
Poden els mitjans de comunicació realitzar activitats informatives en els locals electorals?
S’han de realitzar normalment des de l'exterior del local electoral, encara que poden emetre imatges del desenvolupament de la votació a l'interior, per a la qual cosa necessitaran una acreditació davant la mesa. L'enregistrament d'imatges en cap cas no ha d’interferir en el desenvolupament de la votació.
Quan és vàlid un vot?
Els vots depositats a l'urna amb les exigències legals poden ser vàlids o nuls.
Es considera vot vàlid:
* El vot a candidatura i
* el vot en blanc
Què és un vot en blanc?
Són vots en blanc:
* Els sobres que no continguen papereta.
* El vot emés a favor d'una candidatura retirada legalment.
* Les paperetes en les quals no s'haja marcat cap candidat o candidata en el cas d'eleccions a municipis de fins a 250 habitants o en règim de consell obert, o a EATIM.
* Les paperetes en les quals no s'haja escrit el nom de la candidatura, candidat o candidata, en el cas d'electors o electores temporalment a l'estranger en les eleccions municipals i a EATIM.
Quan és nul un vot?
Són vots nuls:
* Els que s'emeten en sobres o paperetes diferents del model oficial.
* Les paperetes sense sobre.
* Els sobres que continguen més d'una papereta de diferents candidatures (si s’inclouen diverses paperetes de la mateixa candidatura, es compta com un sol vot vàlid).
* Els que s'emeten en sobres alterats.
* Les paperetes en les quals s'haguera modificat, afegit o ratllat el nom dels candidats i candidates, alterat l’ordre de col·locació, així com aquelles en les quals s'haguera introduït qualsevol llegenda o expressió, o produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
* En el cas d'eleccions municipals, les paperetes en les quals s'hagen marcat més de quatre candidats o candidates en municipis entre 101 i 250 habitants, o més de dos en municipis de fins a 100 habitants.
* En el cas d'eleccions corresponents a municipis en consell obert o EATIM, les paperetes en les quals s'hagen marcat més d'un candidat o candidata.
Seran computats com a vàlids aquells vots emesos en paperetes que continguen un senyal, una creu o aspa al costat d'algun dels candidats o candidates, en la mesura en què aquests no tinguen transcendència o entitat suficient per considerar que amb aquests senyals s'haja alterat la configuració de la papereta o s'haja manifestat un retret d'algun dels candidats o candidates o de la formació política a què pertanguen.
Qui decideix sobre la validesa o nul·litat d'un vot?
Exclusivament la mesa electoral, formada pel president o presidenta i els seus vocals.
S’han de conservar els vots nuls de la mesa?
Sí, a l'efecte de reclamacions o recursos posteriors.
És vàlid el vot que conté diverses paperetes de la mateixa candidatura?
Sí, perquè resulta clara i inequívoca la voluntat de l'elector. Per contra, si les paperetes són de diferent candidatura, el vot és nul.
Són vàlids els vots emesos amb paperetes de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?
Sí, les xicotetes diferències no alteren la validesa del vot.
Són vàlids els vots emesos amb sobres de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?
Sí, sempre que no pose en risc el secret del vot.
Un vot per correu que arriba a través de correu ordinari, es considera vàlid?
No, es considera nul, ja que perquè el vot per correu siga vàlid s’ha d’enviar obligatòriament per correu certificat.
És vàlid el vot emés en un sobre bilingüe a la zona no bilingüe d'una comunitat?
Sí.
És vàlida una papereta en castellà en una comunitat bilingüe?
Sí, perquè queda clara la voluntat de l'elector o electora.
És vàlida una papereta en la qual figura una persona candidat o candidata que amb posterioritat a la seua proclamació haja sigut exclosa?
Sí, es considera com a vot vàlid, però referit als candidats i candidates proclamats vàlidament.